Wikiprojekt:Tłumaczenie artykułów/Comarki wspólnoty autonomicznej Walencja

Z Wikipedii, wolnej encyklopedii
Skocz do: nawigacja, szukaj



Od końca XIX wieku wspólnota autonomiczna Walencja podzielona jest na comarki, hiszpańskie jednostki podziału terytorialnego. Na początku lat 60. XX wieku rozpoczęto ustalać dokładne reguły podziału administracyjnego comarki, spośród których wyróżniono dwie: propozycję Vicenta Maríi Rosselló z 1964 roku oraz Joana Solera i Ribera z 1974 roku..

W 1987 roku Związek Walencyjski (Generalitat Valenciana) przedstawił oficjalną propozycję podziału administracyjnego Walencji. Propozycja ta dotyczyła podziału na trzy części. on el primer grau coincideix en gran mesura amb el concepte territorial de comarca. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, fins ara, s'ha limitat com a referència per a la descentralització administrativa dels diferents serveis oferts per la Generalitat, com l'ensenyament, la sanitat, o l'agricultura. De fet, no hi ha una disposició legal necessària perquè aquestes DTH finalment tinguen la "incidència territorial" prevista, és a dir, òrgans polítics o administratius de nivell comarcal. Pel contrari, les competències compartides entre diversos municipis s'estan articulant mitjançant la mancomunitat.

Comarki[edytuj | edytuj kod]

Demarcaciones territoriales definidas por la Generalidad Valenciana
Walencja (2002)
Comarca Liczba ludności Powierzchnia Gęstość
Alacantí 403.128 673,20 598,82
Alcoià 106.345 539,70 197,04
Alcalatén 15.320 648,70 23,62
Alto Maestrazgo (Alt Maestrat) 8.127 662,90 12,26
Alto Mijares 4.060 667,40 6,08
Alto Palancia 22.830 964,90 23,66
Alto Vinalopó (Alt Vinalopó) 49.878 645,00 77,33
Bajo Maestrazgo (Baix Maestrat) 69.371 1.221,40 56,80
Bajo Vinalopó (Baix Vinalopó) 248.350 489,20 507,67
Campo de Morvedre (Camp de Morvedre) 74.992 271,10 276,62
Campo de Turia (Camp de Túria) 106.482 814,90 130,67
Canal de Navarrés 16.997 709,30 23,96
Comtat 26.072 376,40 69,27
Costera 67.528 528,10 127,87
Huerta Norte (Horta Nord) 187.892 140,40 1.338,26
Huerta Oeste (Horta Oest) 299.401 187,30 1.598,51
Huerta Sur (Horta Sud) 142.741 165,70 861,44
Hoya de Buñol 34.747 817,30 42,51
Marina Alta 154.438 759,30 203,40
Marina Baja (Marina Baixa) 147.039 578,80 254,04
Plana Alta 211.593 957,30 221,03
Plana Baja (Plana Baixa) 164.745 605,20 272,22
Comarca de Requena-Utiel 38.366 1.725,90 22,23
Los Puertos de Morella 5.191 903,90 5,74
Ribera Alta 207.030 1011,50 204,68
Ribera Baja (Ribera Baixa) 76.559 280,36 273,07
Rincón de Ademuz 2.477 370,10 6'69
Safor 146.228 429,60 340,38
Los Serranos 17.128 1.400,10 12,23
Valencia 805.304 134,60 5.982,94
Valle de Albaida (Vall d'Albaida) 85.078 721,60 117,90
Valle de Ayora 10.354 1.141,20 9,07
Vega Baja del Segura 267.239 957,30 279,16
Vinalopó Medio (Vinalopó Mitjá) 155.479 798,60 194,69
Łącznie 4.326.708 3.253,30 186,07

Historia[edytuj | edytuj kod]

Els primers plantejaments sobre l'estructuració territorial basada en comarques sorgeixen en els anys 30 del segle XX des de sectors del valencianisme polític. L'objectiu és trobar la manera de cohesionar els territoris amb entitat històrica, de manera que servira de contrapés davant el centralisme administratiu espanyol. Així mateix, aquest debat no tenia lloc únicament al País Valencià, sinò també en altres països d'Espanya on es reivindica tradicionalment quotes d'autogovern cada vegada més amples. De fet, quan sorgí la primera proposta en 1933 de Felip Mateu i Llopis, pocs mesos abans Pau Vila hi havia plantejat la seua primera proposta comarcal per a Catalunya. Un any després, en 1934, Emili Beüt i Belenguer exposa en una conferència una altra proposta comarcal, però la seua difusió resultà ser molt limitada, i no es publicaria fins 1970 en Geografia elemental del Regne de València.

Per altra banda, els avantprojectes d'autonomia valenciana en la II República, contemplaven ja l'estructuració territorial del País Valencià en comarques. L'esclat de la Guerra d'Espanya en 1936 truncà el projecte autonomista valencià i, amb això, l'emergent valencianisme polític i el seu debat territorial. No obstant això, durant la dictadura de Franco hi seguiren plantejant-se propostes comarcals, si bé només des d'una òptica exclussivament fisiogràfica, històrica, i lingüística. Atés el caire polític del règim franquista d'ençà, no s'hi permitien plantejar divisions administratives diferents a la provincial. Així, durant aquesta època sorgiren les propostes de Querol Rosso en 1946, la de Vicenç M. Rosselló en 1964, i la de Manuel Sanchis i Guarner en 1966.

Encara que totes aquestes propostes no influïren gaire en l'àmbit social i polític, sí tingueren una significativa importància en l'àmbit geogràfic i toponímic. De fet, van ser de base important per a les propostes posteriors a 1970, ja de caràcter un poc més funcional i tenint en compte també el criteri demogràfic, comunicatiu i, per tant, administratiu, com la proposta del geògraf Antonio López Gómez en 1970, la de Joan Soler i Riber, en el mateix any, o la de Pérez Puchal en 1979. Finalment, és la proposta de Joan Soler, que es va fer amb la col·laboració de Sanchis Guarner i López Gómez, la proposta que assoleix més difusió i popularitat durant els anys 70 del segle XX, des dels àmbits polític, cultural, acadèmic, educatiu, i editorial del País Valencià.

No obstant això, durant la crispada trandició autonòmica valenciana, a principis dels anys 80, el blaverisme titlla de pancatalanista la proposta amb l'argument què superava els límits provincials establerts per a establir-hi una altra en el marc dels Països Catalans. En conseqüència, el blaverisme utilitza la proposta d'Emili Beüt, deu anys després de ser publicat per Lo Rat Penat (el president del qual ençà era el mateix Beüt), en contraposició a la proposta de Joan Soler. Paradoxalment, en la proposta original de Beüt de 1934 difereix lleugerament de la publicada en 1971, de manera que en la proposta original les comarques també obviaven els límits provincials com, per exemple, la comarca de la Calderona, o la Serrania d'Alcoi.

Malgrat això, després de la creació de l'Ens Preautonòmic del País Valencià en 1978 i la seua comunitat autònoma en 1982, la proposta de Soler es fa servir com a base per a la conformació de partits judicials, publicacions estadístiques oficials, àrees de salut, mapa escolar, etc. Amb l'aplicació pràctica d'aquesta proposta per part de la Generalitat Valenciana, es posen de relleu defectes estructurals a causa, principalment, d'una aplicació abussiva del criteri lingüístic i històric, en detriment de criteris urbanístics i econòmics. Amb l'intent de subsanar-ho, sorgeixen les propostes de Maria José Ribera i Bernardí Cabrer en 1979, de PREVASA en 1981, o de José Honrubia en 1982.

Totes aquestse darreres propostes no replantegen integralment el concepte tradicional de la "comarca" com a unitat territorial, sinò que, tot i coincidir en una perspectiva marcadament economicista, parteixen fonamentalment de la proposta de Soler, el qual anà adquirint un caire quasi definitiu. No passa així amb altra proposta, plantejada en 1987 per V. M. Rosselló, Josep M. Bernabé i B. Cabrer, en què s'hi defineix un concepte territorial diferent a la comarca tradicional, per la qual cosa, per a evitar confusions conceptuals, la unitat s'anomena com a "governació", evocant una entitat administrativa que existí en època foral valenciana. No contrastant, malauradament, les delimitacions d'aquestes "governacions" resultaven ser, a grans trets, agrupacions de les comarques propostes per Soler. Si bé una divisió per "governacions" teòricament resultarien ser més funcionals per a una descentralització administrativa, aquest concepte té importants limitacions pel que fa a cohesió territorial des del punt de vista sociopolític.

Comarki w okresie autonomii[edytuj | edytuj kod]

L'Estatut d'Autonomia valencià contempla la creació d'una Llei de Comarcalització, i per això la Generalitat, en un principi, encarregà un estudi a una comissió formada per experts geògrafs i economistes, des d'on es fèren diverses propostes per a una primera proposta comarcal oficial. No obstant això, amb aquestes propostes no es reben amb prou voluntat política de dur-lo a terme per part dels governs autonòmics que se succeixen a partir de 1987, amb Joan Lerma de President, i a dia d'hui la Llei de Comarcalització segueix pendent.

Com a prova d'això, el decret núm. 170 de 28 d'octubre de 1985, la Generalitat demana un informe a la Conselleria d'Administració Pública per a una eventual "creació de demarcacions funcionals amb incidència en el territori de la Comunitat Valenciana". Aquest informe es publicaria dos anys més tard, en 1987, en què s'establien unes Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de tres graus. Aquesta proposta, que no fa en cap moment cap esment la denominació de "comarca" ni de "governació", estableixen unes agrupacions de municipis en les DTH de primer grau que coincideixen amb les delimitacions comarcals de Soler amb afegiments de la proposta de VM Rosselló, sobretot per a la província d'Alacant. Mentrestant, la DTH de segon grau coincideix en gran mesura amb el concepte de "governació" de Rosselló, resultant ser agrupacions de les DTH de primer grau; i les DTH de tercer grau, de més importancia, coincideixen amb les delimitacions provincials.

Malauradament, malgrat la publicació d'aquesta proposta de demarcacions, des de la Generalitat encara no s'ha aprovat cap Llei de Comarcalització, per tant, la conseqüència pràctica d'aquestes demarcacions, de moment, s'ha limitat com a referència per a la descentralització administrativa dels diferents serveis de la Generalitat, com l'educació, la sanitat, o l'agricultura. No existeix encara, per tant, cap "incidència territorial" prevista, és a dir, l'establiment d'òrgans polítics o administratius de nivell comarcal, com esdevé a Catalunya amb els Consells Comarcals, sinó que les competències compartides entre diversos municipis s'articulen mitjançant una mancomunitat, les delimitacions de les quals poden superar la comarca, però no la província.

Altres propostes[edytuj | edytuj kod]

La classificació comarcal d'Emili Beüt[edytuj | edytuj kod]


Subdivisions of the Land of Valencia purposed by Emili Beüt in 1934.png

Comarques naturals del País Valencià segons Emili Beüt (1934)

Comarques naturals
1.  Ports de Morella 2.  Tinença de Benifassà 3.  Baix Maestrat
4.  Plans de Vinaròs 5.  Alt Maestrat 6.  Conca del Millars
7.  Tinença d'Alcalatén 8.  Tinença de Mirabet 9.  Alt Palància
10.  Baix Espadà 11.  Plana 12.  Racó d'Ademús
13.  Serrania de Xelva 14.  Camp de Llíria 15.  Calderona
16.  Valls de Morvedre 17.  Pla de Requena 18.  Foia de Bunyol
19.  Pla de Quart 20.  Horta de València 21.  Serrania d'Aiora
22.  Canal de Navarrès 23.  Vall dels Alcalans 24.  Ribera Alta
25.  Ribera Baixa 26.  Vall de Montesa 27.  Costera de Ranes
28.  Horta de Xàtiva 29.  Valldigna 30.  Plans de Villena
31.  Serrania d'Alcoi 32.  Vall d'Albaida 33.  Horta de Gandia
34.  Valls de Pego 35.  Marquesat de Dénia 36.  Foia de Castalla
37.  Foia de Xixona 38.  Marina 39.  Conca del Vinalopó
40.  Horta d'Alacant 41.  Horta d'Oriola  


La classificació comarcal d'Emili Beüt[edytuj | edytuj kod]

Articles relacionats[edytuj | edytuj kod]

Referències[edytuj | edytuj kod]

  • El País Valencià, Felip Mateu i Llopis, Ed. L'Estel, València 1933.
  • Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià, Manuel Sanchis i Guarner, IEC, Barcelona 1966.
  • L'estructura econòmica del País Valencià, diversos autors. Ed. 3i4, València 1970.
  • Geografia elemental del Regne de València, Emili Beüt i Belenguer. Lo Rat Penat, València 1971 (Ed. Autor-Editor 12, Valencia 1980, ISBN 84-400-5386-X).
  • Los desequilibrios espaciales: Una comarcalización del Pais Valenciano, Mª José Ribera Ortún, Bernardí Cabrer Borrás. Edita Institut de Estudios de Administración Local. València, 1979.
  • Estudios básicos para la ordenación del territorio del País Valenciano, Promociones Económicas Valencianas (PREVASA). València 1981. ISBN 84-7521-000-7.
  • Proposta de demarcacions territorials homologades, Direcció General d'Administració Local, Valencia, D.L. 1988. Conselleria d'Administracions Públiques. ISBN 84-7579-587-0.
  • Geografia de les comarques valencianes, Juan Piqueras. Foro Ediciones SL, Valencia 1995. ISBN 84-8186-018-2.