Hymn Katalonii

Z Wikipedii, wolnej encyklopedii
Els Segadors
Żeńcy
Ilustracja
Flaga Katalonii
Wspólnota autonomiczna

 Katalonia

Tekst

Emili Guanyavents, 1899

Muzyka

Francesc Alió, 1892

Lata obowiązywania

1993-

Els Segadors
Instrumentalne nagranie hymnu

Hymnem Katalonii jest pieśń Els Segadors (Żeńcy).

Historia[edytuj | edytuj kod]

Pieśń Els Segadors powstała najprawdopodobniej w XVII wieku jako reakcja na tzw. powstanie żeńców w 1640 r. Pod względem muzycznym jest ona pieśnią pracy.

Dawny tekst skodyfikował w 1882 r. Manuel Milà i Fontanals na podstawie różnych wersji obecnych w tradycji ustnej. Współczesne słowa (drastycznie skrócone względem wersji oryginalnej) napisał Emili Guanyavents w 1899 r. Muzykę uwspółcześnił Francesc Alió w 1892.

Rząd Katalonii proklamował Els Segadors hymnem narodowym w 1993 roku. W 2006 r. został on wpisany do statutu autonomicznego Katalonii. Wykonuje się zarówno wersję krótką, jak i tradycyjną.

Współczesne słowa[edytuj | edytuj kod]

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Katalonia sławny kraj,
pola żyzne, łany hojne,
król jegomość — wielki pan
wypowiedział nam dziś wojnę!
Refren
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Hej, sierpem raz,
hej, sierpem raz,
obrońcy naszej ziemi,
hej, sierpem raz!
Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!
Znów nadchodzi wielki czas —
katalońska bij godzino!
Nowy czerwiec wita nas!
Wyostrzyjmy klingę siną!
Refren
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Hej, sierpem raz,
hej, sierpem raz,
obrońcy naszej ziemi,
hej, sierpem raz!
Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!
Katalonia będzie żyć —
ziemia hojna, ziemia żyzna,
złamie pychę wrogów złych,
stanie w chwale swej Ojczyzna!
Refren
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Hej, sierpem raz,
hej, sierpem raz,
obrońcy naszej ziemi,
hej, sierpem raz![1]

Wersja oryginalna (dłuższa)[edytuj | edytuj kod]

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens te la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.

A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l'esquerra:

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Przypisy[edytuj | edytuj kod]

  1. Bekier Elżbieta, Niech rozbrzmiewa wolny śpiew : śpiewnik, Warszawa, Książka i Wiedza, 1952, s. 376, 377.

Bibliografia[edytuj | edytuj kod]

Linki zewnętrzne[edytuj | edytuj kod]